David Mamet amb Un matrimoni de Boston basteix un gran artifici dialèctic al voltant d’uns personatges femenins que intenten sobreviure en la societat puritana de finals del segle XIX, una societat dominada pels homes (tant en l’esfera pública com en la privada) i que encara viu sota el jou de la moral victoriana.
Sense descuidar les temàtiques habituals del seu còrpus dramatúrgic, David Mamet planteja un joc en el qual res és el que sembla, on les sorpreses apareixen en el moment més insòlit. Un joc que estableix un vincle amb les Bostonianes de Henry James passades pel sedàs de l’enginy de les comèdies àcides d’Òscar Wilde.
Els personatges centrals de l’obra són dos animals ferits, amb les seves contradiccions, els seus capricis i xantatges, els seus desitjos sexuals, les seves ambicions de poder i el seu pànic al pas del temps, dues dones la dependència de les quals transita entre l’amor i l’aversió.
Un matrimoni de Boston, més enllà d’un intent per recuperar un amor perdut, és un pacte convivencial. Un contracte amb les seves parts agres i dolces. No es tracta de creure en la felicitat sinó de decidir com viure-la. I com sempre el futur és ple d’incerteses.
