Perquè jo pogués néixer al port de Pollença quan ja havien passat més de cinquanta anys del segle s’esdevingueren moltes casualitats, potser no totes elles oportunes. No m’he proposat d’esbrinar si ho foren.
L’únic propòsit –no sé si un poc roí– d’aquest relat és procurar la salvació a tot allò que m’enlluernà fins als tretze anys. Així que aquestes paraules poden no ser altre cosa que una maniobra de
supervivència; cosa que reconec que podria espantar la joventut, que s’escau que tengui expectatives més optimistes.
Convendria que ells també consideressin que en arribar a una edat més adulta ningú no estarà en condicions de garantir, ni els seus pares ni els seus mestres, que no hauran de fer coses estranyes com aquesta...
