PARADÍS

Quantes vegades hem sentit a dir que Mallorca és un paradís? No hi ha dubte que ho és. És hermosa en els seus paisatges, és captivadora en el seu entorn, té platges d’aigües cristal·lines, aigües turqueses fotogèniques com no n’hi ha d’altres. Però no tothom que viu en aquest paradís pot gaudir dels plaers de la vida vacacional. No tothom que hi viu es pot deleitar amb els fruits que els seus arbres florits n’atorguen.

Paradís és una obra conta da a quatre veus, les quatre veus protagonistes d’aquest relat en forma de road movie: na Joana, el cap pensant del pla, en Sebastià, el capellà víctima a priori d’aquest pla, en Pepe, la mà executora del pla i en Kevin, el fill de na Joana i en Pepe i objecte principal del pla.
Sense ell res no és possible tot i que no sap ben bé com ha arribat a trobar-se en el centre de la història. Però Paradís és una història contada per un sol actor que desenvoluparà els quatre personatges que van relatant aquesta història divertida i emotiva des de quatre punts de vista diferents. L’autor i l’actor que es fusionen en una sola veu.

Fitxa artística i tècnica
Autor
Sergio Baos
Direcció
Xavi Núñez
Ajudantia direcció i espai escènic
Joan Porcel
Espai Sonor
Mon Joan Tiquat
Il·luminació
Luis Baró i Toni Amengual
Producció Executiva
Luis Baró
Producció
El Somni Produccions
Intèrprets
Actor Principal
Sergio Baos
Crítiques:

"Un monòleg precís, hiperbòlic per moments. Ben escrit i contat per un Sergio Baos que es multipica en escena, dirigit per en Xavi Núñez i produït pels valents del Somni. En mig de tanta palla mental i de " l'important és el procés" s'agraeixen relats dins els quals passen coses que pots explicar al sortir de la funció. Ficau dins un tassó de mescles a Forqué, Berlanga, Tarantino i Haneke, i vos sortirà una idea aproximada del que ofereix aquesta sort de road movie de perdedors, de somnis de polígon i de redempcions impossibles. Conté moments per a emmarcar"

RAFEL GALLEGO. Diario de Mallorca

Interessantíssim i inesperat el darrer treball de Sergi Baos: Paradís. Un relat que transita un gènere més cinematogràfic que no teatral: el thriller rural negre amb maneres de tragicomèdia familiar. No és poc. I amb aquests ingredients, als que hem de sumar el desordre narratiu i una estructura que juga a baratar els punts de vista segons el moment i el personatge que assumeix la narració, és gairebé impossible no pensar que als germans Coen els hi encantaria aquest espectacle. És més, si Joel i Ethan s’animaren a fer teatre, segurament signaríem alguna cosa semblant. I alerta amb en Tarantino.
Dit això, i tot i que poc habitual com a gènere als escenaris, Paradís és pur teatre. Contemporani, atrevit, intens, divertit i dramàtic a l’hora, i per això mateix tant entretingut com a estones corprenedor. I tot amb un sol home a escena, Baos, convertit en tothom i, gràcies a una inspirada i cabdal direcció de Xavi Núñez, capaç de convèncer l’espectador que està davant d’una obra coral sense tan sols un canvi de vestuari. Es basta amb l’expressió corporal i matisos verbals i idiomàtics per resultar no només creïble, sinó per dotar de relleu psicològic a cadascun dels personatges. Una feina (feinada) absolutament notable.

Javier Matesanz (Fancultura)
Menú