Bomber(s) és molt més que una peça teatral. L’amor, el desig, el consentiment, l’abús, el desdeny… Bomber(s) ens enfronta a una realitat amb la qual ens hi podem sentir tots identificats d’una manera o altra. Quan el poder de la paraula t’abandona i el NO no pot ser concebut com a resposta, l’abús de poder entra en joc.
Una obra que qüestiona els rols socials i sexuals de l’home i la dona d’avui i d’aquí i exposa la complexitat de les relacions amoroses i sexuals i la importància del consentiment i l’acord entre iguals.
Però, com es pot dir “no” si no es troben les paraules per fer-ho?
..perquè aquest despullar allò que la societat prefereix amagar no pot agradar tothom. Pot incomodar a certs espectadors. […] S’hi pot entreveure un eco del teatre de Marguerite Duras en la circulació de diàlegs i personatges, però per expressar justament el
contrari. Duras canta l’amor; Patricot revela la mentida de l’amor, s’aventura per altres espais secrets. Poques vegades una obra i un espectacle que insisteix tant en els clarobscurs ens toca amb tanta força !
