LA COMPOSTURA

Un escriptor migrant vol escriure una obra inspirada en els testimonis reals d’una dona també migrant. En mig d’una crisi creativa, qüestionant-se la legitimitat de parlar de la història d’una altra, apareix la seva pròpia història i la necessitat de recordar, d’expressar i d’abraçar allò viscut.
Aquest és el punt de partida per explorar els vincles afectius, les complexitats de les relacions de parella i la criança, el dol, els abismes, el buit.

L’obra mostra la distància (la física i l’emocional), a través d’uns personatges que s’esforcen per mantenir-se en peu, per trobar l’equilibri, i per conviure en harmonia amb els silencis que els habiten, i amb les paraules que per sempre romandran pendents. Uns personatges que lluiten per trobar la compostura.